Lletres a Caront (en honor a l'11/09/1714)

Avui aprofito un text improvisat que vaig escriure en els meus dos idiomes ja fa un temps, però que sempre he volgut aprofitar, així doncs, quina millor forma que dedicar-ho al proper 11 de setembre, diada catalana. Pels herois de 1714 i pels herois actuals, els que han lluitat i els que lluitem per una terra millor i, perquè no dir-ho, per una independència sana i consensuada per la població. // Hoy aprovecho un texto improvisado que escribí en mis dos lenguas hace un tiempo, pero que siempre he querido aprovechar, así pues, ¿qué mejor forma que dedicarlo al próximo 11 de septiembre, día de Catalunya?. Por los héroes de 1714 y por los héroes actuales, los que han luchado y los que luchamos por una tierra mejor y, porque no decirlo, por una independencia sana y consensuada por la población.

"Podria ser que estiguéssim equivocats,

que els rius paressin a morir a algun dels set cels,

que els mars no fossin d'aquest món.

Com el teu somriure, borrós però encara present.

Podria ser que vaguéssim errats,

que Caront posseís la nostra ànima des d'un inici,

i indiferent decidís quan hem de creuar la llacuna Estígia.

Si és així, regaleu-me el millor viatge en vostra barca.

Podria ser que visquéssim tan sols per morir,

a la gràcia d'un tità que juga a amagar-se,

o de mil divinitats que a les fosques se'ns rifen.

Mentre, aquí lluitem per defensar una terra efímera.

Podria ser que algun dia despertem d'un profund somni,

que el viure hagi sigut un malson i el morir el nou ressorgir,

i tan sols pensar que nostra ment és immortal.

I si no et posseixo en cos... algun dia ho faré en ànima."

"Podría ser que estuviéramos equivocados,
que los ríos pararan a morir a alguno de los siete cielos,
que los mares no fueran de este mundo.
Como tu sonrisa, borrosa pero aún presente.

Podría ser que andáramos equivocados,
que Caronte poseyera nuestra alma desde un inicio,
e indiferente decidiera cuando tenemos que cruzar la laguna Estigia.
Si es así, regaladme el mejor viaje en vuestra barca.

Podría ser que viviéramos sólo para morir,
a la gracia de un titán que juega a esconderse,
o de mil divinidades que a oscuras se nos rifan.
Mientras, aquí luchamos por defender una tierra efímera.

Podría ser que algún día despertemos de un profundo sueño,
que la vida haya sido una pesadilla y el morir el nuevo resurgir,
y tan sólo pensar que nuestra mente es inmortal.
Y si no te poseo en cuerpo… algún día lo haré en alma”

Quina terra tan bonica...

Consulta independentista a Barcelona (10-A)

No ens podem seguir creient totes les mentides que ens diuen alguns... Que si trenquem la unitat d'Espanya, que tot el que fem és inconstitucional, o inclús alguns energúmens que ens volen fer creure que el nostre nacionalisme és pitjor que caure en les drogues...
Potser a aquestes alçades encara hi ha qui pensi que votar no serveix per a res, que tan se val el que votis que així no es canviarà el món... Si tots penséssim així si que no canviaria, si que no hagués canviat...
Però visca el conformisme!.

"No trobo feina i a Catalunya hi ha 600.000 persones a la mateixa situació, al meu veí li han embargat totes les seves propietats i ha de seguir pagant una casa que ja no té, a més, porta anys intentant pagar l'herència de la seva mare a la que ara haurà de renunciar, i ningú li tornarà els diners... Els crèdits ofeguen tota la família i no arribem a final de mes, a sobre es debaten retallades en sanitat i cultura. A l'escola cada cop cobren més i els peatges són cada any més cars, com les targetes de metro i els aliments bàsics. I facis el que facis l'IRPF sempre t'acaba apretant més. Per si fos poc, hem d'aguantar el desprestigi i els insults d'una part d'Espanya que, en principi, sembla que no ens vulgui...
Però no votaré, no serveix de res... A més el país ja està prou dividit i ens hem de deixar de debats estèrils. Catalunya sola no aguantaria..."

No us n'adoneu...? Heu de votar!.

- Sí és rellevant, tot i ser una consulta popular, el país té el dret, és més, té el deure de saber què pensa la gent sobre un debat que no en té res d'estèril, la relació Catalunya-Espanya us sembla un tema de segon ordre...?, Voteu!.
- Perquè Catalunya és un país que podria valdre's per si sola, és més, els experts pronostiquen que seria un dels Estats més rics d'Europa i competitiu al mercat mundial, i la consulta és un bon pas pel futur o no d'aquesta via. Voteu!.
- Perquè ser independents no hauria de confrontar-nos amb ningú. Al contrari, si jo pogués veure una Catalunya independent voldria que tingués un model biligüe com l'actual. Concòrdia amb els pobles espanyols SÍ, però amb una Espanya que ens maltracta NO. Voteu!.
-Perquè per molt que no us pugui interessar la política (cosa incomprensible en aquests temps), la democràcia és la força del poble, o preferiries que es decidissin les coses sense la teva opinió? o per la força d'altres?. Voteu!.

Poso en relleu la votació del 10-A sobre la consulta independentista a Barcelona perquè crec que és una ocasió única que podem viure els catalans i que demostra la nostra llibertat i el respecte que tenim, a part que la considero de gran importància, però aquest discurs podria ser vàlid per qualsevols comicis.

El 10 d'abril sortiu a votar, barcelonins!, expresseu la vostra opinió!.