Dana

Una força maligna amenaça les nostres vides,

els núvols són baixos i foscos els dies.

El món és en un abisme, de veritats i mentides,

de falsos profetes, de mil i una profecies.

Separa els nostres destins una creixent escletxa,

d’oblidades promeses, de somnis trencats.

Buidaré el dolor i m’arrancaré la teva fletxa,

necessito tenir-te, o potser eren els teus pecats.

I si calgués abandonaria aquest món,

si així pogués amb tu un sol instant viure.

No vull sentir com la meva ànima es fon,

no vull marxar sense veure el teu somriure...