Una força maligna amenaça les nostres vides,
els núvols són baixos i foscos els dies.
El món és en un abisme, de veritats i mentides,
de falsos profetes, de mil i una profecies.
Separa els nostres destins una creixent escletxa,
d’oblidades promeses, de somnis trencats.
Buidaré el dolor i m’arrancaré la teva fletxa,
necessito tenir-te, o potser eren els teus pecats.
I si calgués abandonaria aquest món,
si així pogués amb tu un sol instant viure.
No vull sentir com la meva ànima es fon,
no vull marxar sense veure el teu somriure...
