14 febrero 2011

Mi corazón palpita como una patata frita

Tribut a St. Ballentine's:

Oh! somnis... dolços anhels, alguns bons, alguns dolents,
per molt que hi posis forces mai es compliran,
certes mentides que qual filòsof enganyat retens,
si no han cambiat fins ara... perquè ara ho faran?

I si la vida t'ha d'ensenyar quelcom és que...
per molt que a la vida corris, i recorris
no seràs com Usain Bolt, ni molt menys com Chuck Norris,
així que simplement ves de fieshta, també de pesca...

Últimes paraules de tal escriptor peregrí,
activades per tanta frenessí cardiaca
són que visquis, ves de farra, com un gorrí

Així doncs, res més a dir, que passeu bé el sant valentí,
si esteu solitaris em trobareu a la barraca,
ferit de tot amor capaç d'existir, perquè... estimar és patir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario